DIA 1. Traspassem fronteres perquè les fronteres han travessat els Drets Humans

Cap ésser humà és il.legal

Ja està ací ... després de totes i cadascuna de les assemblees organitzatives, diverses accions portades a terme i l'esforç de les comissions de treball - amb algú que altre maldecap -  finalment ha arribat el 15 de Juliol de 2016, la data que teníem anotada a les nostres agendes i que amb tanta dedicació e il.lusió hem coordinat des de la ciutat de les flors del taronger, bressol de cultures, junt amb la resta de les 18 ciutats que composen l'acomiadament de la Caravana.

#ObrimFronteres

Aquest matí hem unit les nostres forçes i sensibilitats una vegada més, per a concentrar-nos a la Plaça 15M enfront de l'Ajuntament de València mentre les nostres veus cridaven: "cap refugiada és il.legal, sobreviure no és delicte". 

Pancarta feminista

Malgrat tot el rebombori hem partit amb una ambivalència de sentiments trobats: tristes per acomiadar-nos de les companyes que romanen a la ciutat, d'altra contentes i nervioses per la travessia imminent, però això sí, amb les motxilles carregades de reivindicacions per la defensa del DD.HH cap a Barna, confluència i unitat de caravanes humanes, imparables. El trajecte ens ha ensenyat com deia un company poeta que "la vida es esperar, esperar" ... ens hem demostrat a nosaltres mateixes que cap imprevist ens pot aturar, no quan tenim clar quin és el camí a seguir. No obstant açò, com diuen les sàbies dites populars "una imatge val més que mil paraules": 

Punt d'inflexió del viatge

Lletres i acords que ens han fet somiar i oblidar-nos de les dificultats deixades enrere, perquè tot canvia quan tenim el cor al vent i estem disposades a tirar de l'estaca per poder-nos alliberar. 

Arribada a Poble Nou

Amb el ocàs vam arribar a Poble Nou, a la vora de la nostra llar, la mar Mediterrània que tants somnis ha ofegat i vides s'ha engolit en les seues gargamelles, i allà, amb les nostres veïnes activistes hem rebut un acolliment càlid i fratern, inoblidable.

Acords de guitarra feminista, poesia refugiada en silencis, paraules combatives i ... a la fi la tornada cap als llocs d'origen sense però abans dessitjar a les companyes que emprenen el viatge cap a Grècia molt de coratge i força encara que no els va a caldre de debò. 

La lluita continua. 

Gràcies família valenciana, fins prompte, us trobarem a faltar!!!

Companyes de Caravana de València a Barna