sábado, 16 de julio de 2016

DIA 2. Portem un món nou dintre els nostres cors


Bus sororo feminista
Ara sí, recordarem sempre el dia d'avui: 16 de juliol de 2016 ... quines ganes i quanta emoció continguda, el cansanci no és una opció quan les expectatives d'arribar al nostre destí la sentim tan a prop, començem el nostre viatge des de Barna cap a Marsella, on farem escala per arreplegar a un company que viu allà i que s'afegirà a la Caravana fins a Grècia. Benvingut.

En primer lloc les companyes de València volem transmetre els nostres afectuosos agraïments a la gent bonica de Barna, entre elles: Ca la Dona, Refugiades Benvingudes, Comissió de Suport a la Caravana, Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (Favb) i Barcelona Ciutat Refugi, per haver-nos allotjat al complex esportiu de Mar Bella a més d'haver-nos preparat un ric desdejuni per a encetar el viatge cap a Tesalònica amb l'energia necessària.

Dones lliures en territoris lliures
Les dones de Barna i de Valencia, guerreres valentes, iniciem el trajecte a la caravana feminista, amb un missatge clar: "si ens toquen a una ens toquen a totes", doncs ens dolen les refugiades que pateixen abusos i violència sexual durant els seus exilis o migracions forçades, però també ens dolen les xiquetes que perden a les seues famílies i són abandonades a la seua sort o pitjor són desparegudes, sense cap tipus de protecció, ens dolen les víctimes de trata i de tràfic d'éssers humans, ens dolen totes les que pateixen la crueltat del heteropatriarcat dominant dintre aquest negoci brut i assasí de la mobilitat humana. 

Alguns mitjans de contrainformació s'han fet eco de les nostres revindicacions: http://www.cuartopoder.es/invitados/2016/07/16/la-caravana-grecia-inicia-travesia-cientos-personas-bordo-respaldo-ayuntamientos-las-ciudades-refugio/8215 gràcies també per la tasca informativa.

Embdòs en direcciò a Marsella
Però com la vida de les activistes no és gens fàcil ... hem aprofitat l'embòs per a fer-nos uns balls tradicionals en meitat de la carretera, de fons les gaites i els sons céltics que ens transportàven a cultures ancestrals ... i  com savíem que no ens creurieu ací teniu la prova fefaent: 
És imprescindible que ens sentim totes partícipes actives d'aquesta causa, la defensa dels drets humans com a eix vertebrador de la incidència política i social, hem de tendir ponts allà on es construeixen tanques, llavors ens manifestem contra la guerra, el militarisme i el comerç armamentístic, origen de la crisi humanitària que assola Pròxim i Mig Orient, Àfrica i altres regions de la terra. Reclamem la derogació immediata del pacte de la UE amb Turquia, donat que no és un tercer Estat segur, per vulnerar la Convenció de Ginebra així com el Reglament de Dublin que recull els drets de la Unió Europea en matèria d'asil i refugi, en última instància exigim la implicació del Govern de l'Estat espanyol i de les institucions europees a que viren les seues polítiques migratòries repressives, que obriguen les fronteres permetent la lliure mobilitat humana per raons humanitàries i de protecció internacional, a més que establisquen vies legals i segures per a les persones refugiades.

Ens despedim amb una instantània de grup que ens dóna alé per continuar endavant i arribar a Milà aquesta nit ... fins demà!

Començem la primera etapa del viatge



No hay comentarios:

Publicar un comentario