jueves, 21 de julio de 2016

DIA 6. Beyond Borders: make fortress Europe history


Cap ésser humà és il.legal! tanquem els CIEs
Dimecres, 20 de juliol de 2016,  les activistes pacífiques - i si de cas somiadores utòpiques - de la “Caravana a Grècia, obrint Fronteres” ens hem manifestat enfront de dos centres de detenció per a persones immigrants, coneguts a l'Estat espanyol com Centres d'Internament d'Estrangers o CIEs, de les ciutats de Paranesti i Xanti a Grècia, aquesta acció ha sigut organitzada per la campanya "No Borders" de Tesalònica.


Les quasi 300 persones, que ens hem traslladat a Grècia des de més de 20 ciutats de l'Estat espanyol hem reivindicat la nostra posició de defensa dels drets de les persones refugiades i migrants que són detingudes de manera il.legítima només per la seua sola condició de trobar-se temporalment en situació irregular, sense entrar a parlar sobre les mesures de protecció temporal que se'ls deuen de proporcionar des que demanen asil al pais d'acollida fins que es resol el seu expedient, i per contra allò que fa el govern grec i el de l'Estat espanyol és privar-les de llibertat a aquestes presons encobertes, restringint el seu dret a la lliure circulació.

La lluita contra la política migratòria repressiva de la Europa fortalessa, i més específicament la duta a terme per l'Estat espanyol, impliquen no solament la defensa dels drets de les persones sol·licitants d'asil, sinó també els de totes les persones migrants que són perseguides per la policia o en el pitjor dels casos per bandes de crim organitzat de tràfic i trata de persones, que s'aprofiten del patiment de les més vulnerables per a fer negoci, amb la complicitat dels nostres Estats, que els tanquen les portes a una vida segura.

Refugiades criminalitzades per els mitjans de comunicació, detingudes i expulsades per la policia de fronteres violant el principi de "non refoulement" o no devolució contemplat en la Convenció de Ginebra de 1951 que recull l'Estatut de drets de les persones refugiades i solicitants d'asil, que va ser signada i ratificada per els nostres Estats, i per tant, aquests tenen l'obligació jurídica de vetlar per els DDHH de les persones refugiades, en canvi, el que fan en alguns casos es tornar-les als seus llocs d'origen que estan sumits en guerres o a d'altres tercers països que es consideren "segurs", com Turquia ... doncs, en resum denunciem les polítiques migràtories de la UE de dubtosa legalitat a banda de nul·la legitimitat baix la mirada dels drets fonamentals.

El principi de no devolució, naix del dret internacional relatiu a les refugiades i estipula que cap Estat podrà retornar, de cap de les maneres, a una persona refugiada a un pais on la seua vida o la seua lliberat puga estar amenaçada. El principi de "no devolució" també inclou la no expulsió "en calent" a les fronteres, no obstant, veiem com cada dia a la frontera sur de l'Estat espanyol les marroquines i d'altres nacionalitats són retornades (a vegades amb violència) per la Guardia Civil de fronteres a l'altre costat de la tanca quan tracten de creuar el passatge de Melilla o Ceuta per a entrar en territori espanyol ... de manera impune, gràcies a la llei mordassa que ha legalitzat el que la ONU condemna, per vulnerar precisament el principi de no devolució.
Art. 33. "Cap dels Estats-parts/contractants expulsarà o retornarà, de cap de les maneres que ací es segueixen, a una persona refugiada a les fronteres o els territoris on la seua vida o la seua llibertat serien amenaçades per raons de la seua raça (etnia), religió, nacionalitat o la seua pertenença a un cert grup social o de ideologia política".


La base jurídica d'aquest dret és  d'obligatori cumpliment pels Estats que la van signar i ratificar en el seu moment, llavors tenen el deure jurídic i moral d'oferir una protecció internacional a aquèlles que la necessiten, és el moment que Europa reaccione i posse fi a aquesta tràgedia evitable de mortes a la Mediterrània que ja s'ha convertit en la pitjor crisi humanitària després de la 2ª Guerra Mundial, la diàspora de migracions forçades continuarà perquè l´ésser humà és migrant des dels inicis de la seua història, però el patiment sí pot tindre fi. Aturem les guerres que provoquen l'exili.


Així, ens proclamem contra les polítiques migràtories restrictives d ela UE, que condemnen a la exclusió social i el buit administratiu a milers de milions de refugiades, sense protecció internacional, sota l'empara de dubtosa legalitat i nul.la legimitat que creiem que hi tenen baix la mirada de la defensa dels DD.HH que recordem, són inalienables de l'ésser humà. 
Durant l'acció, les autoritats policials gregues no han permès que la manifestació avançara fins a les portes del CIE de Paranesti, encara que sí que una delegació conformada per 20 representants de No Borders i de la Caravana, entre elles advocades i metgesses han pogut finalment, i després d'una negociació amb la policia accedir al recinte, on han tingut l'oportunitat  de conversar amb les persones migrantes retingudes durant més d'un hora. 
La Caravana, a Grècia des de l'inici d'aquesta setmana estem treballant en diferents accions reivindicatives de denúncia de fronteres i el cicle repressiu migratori: centres de detenció, devolucions, batudes racistes per perfil ètnic etc., una llista interminable de violències que s'exerceixen fora i dintre dels camps gestionats per l'exèrcit grec. 

En aquest sentit, volem subratllar les precàries condicions que viuen en els camps les dones i els menors d'edat per la seua vulnerabilitat i que constitueixen més del 50% dels seus ocupants. Abans de que poguerem entrar al CIE de Xanthi els refugiats (la majoria homes) ens saludaven des de les seues finestres i les reixes tractan d'establir contacte amb nosaltres, fins que han entrat algunes companyes per recollir informació sobre la vulneració de DD.HH que es dónen dintre del centre. 

La delegació arribada a Grècia participem en accions reivindicatives que centren l'atenció sobretot tipus de violències. L'objectiu és amplificar la veu de desenes de milers de persones que són invisibilitzades, oblidades i vulnerades en els seus drets malgrat els compromisos internacionals signats pels diferents països de la Unió Europea.


Per açò és necessari perseguir l'impossible, alçar la veu per cridar ben alt NO als CIE, lluitarem fins la fi pel seu tancament, exigirem la immediata llibertat de totes les persones detingudes per la mera condició d'estar en situació irregular; perquè volem una política migratòria humanitària que contemple vies segures per a les refugiades i solicitants d'asil i que prenga en compte també a les migrants que fugen també de la fam i la misèria. 

I, ens despedim d'aquestes hores plenes d'intenses emocions, pors i esperançes parafrasejant a un gran lluitador de la pau mundial: 

"perquè ser lliure no és només deslligar-se de les pròpies cadenes, sinó viure en una forma que respete i millore la llibertat dels demés"

Per les oblidades ... alcem la veu #DDHHparaRefugiadas

No hay comentarios:

Publicar un comentario